Assistència sanitària a Tailàndia
El sistema sanitari de Tailàndia està supervisat pel Ministeri de Salut Pública (MOPH), juntament amb altres agències governamentals no ministerials. La xarxa d'hospitals públics proporciona assistència sanitària universal a tots els ciutadans tailandesos a través de tres règims governamentals. Els hospitals privats complementen aquest sistema, especialment a Bangkok i grans àrees urbanes, i Tailàndia és una de les destinacions de turisme mèdic més importants del món.
Per 2019, la població de Tailàndia de 68 milions d'habitants està atesa per 927 hospitals governamentals i 363 hospitals privats amb 9.768 unitats de salut d'atenció primària (CLH), responsables de la salut dels ciutadans tailandesos a nivell de subdistricte. SHPH ha jugat un paper important en la salut pública de Tailàndia. A més, hi ha 25.615 clíniques privades.
Cobertura sanitària universal
L'assistència sanitària universal es proporciona a través de tres programes: el sistema de benestar de la funció pública per als funcionaris i les seves famílies, la Seguretat Social per als empleats privats i el règim de cobertura universal, introduït el 2002, que està disponible per a tots els altres nacionals tailandesos. Alguns hospitals privats són participants en els programes, però la majoria es financen amb autopagament de pacients i assegurances privades.
Segons el Banc Mundial, sota els plans de salut de Tailàndia, el 99,5% de la població té cobertura de protecció de la salut. El MOPH supervisa la política nacional de salut i opera la majoria de les instal·lacions sanitàries governamentals. L'Oficina Nacional de Seguretat Sanitària (NHSO) assigna finançament a través del programa de cobertura universal. Altres agències governamentals relacionades amb la salut inclouen l'Institut d'Investigació del Sistema de Salut (HSRI), la Fundació de Promoció de la Salut de Tailàndia ("Thai Health"), l'Oficina de la Comissió Nacional de Salut (NHCO) i l'Institut Mèdic d'Emergència de Tailàndia (EMIT).
Finançament i accés
La major part del finançament sanitari prové dels ingressos públics, amb finançament destinat a les unitats de contractació d'atenció primària anualment en funció de la població. Segons l'OMS, el 65% de la despesa sanitària de Tailàndia el 2004 provenia del govern, mentre que el 35% era de fonts privades.
Tailàndia va introduir reformes de cobertura universal el 2001, un dels pocs països de renda mitjana-baixa que ho va fer. L'assistència sanitària per a llars de baixos ingressos va ser substituïda per un nou i més complet esquema d'assegurança, conegut originalment com el projecte 30 baht, en línia amb el petit copagament cobrat pel tractament. Les persones que s'incorporin al programa reben una targeta d'or, que els permet accedir als serveis del seu districte de salut i, si cal, ser derivats per a un tractament especialitzat en altres llocs.
Tot i que hi ha hagut polítiques nacionals de descentralització, la resistència a implementar aquests canvis persisteix, i el MOPH encara controla directament la majoria dels aspectes de l'atenció sanitària. Tailàndia va aconseguir una cobertura universal amb nivells relativament baixos de despesa en salut, però s'enfronta a reptes importants: l'augment dels costos, les desigualtats i la duplicació de recursos.
- El MOPH supervisa la política nacional de salut i opera la majoria de les instal·lacions sanitàries governamentals.
- L'entitat finançadora del programa de cobertura universal.
- El projecte de 30 baht va ser substituït per un esquema d'assegurances més complet.
Tot i que les reformes han rebut moltes crítiques, han demostrat ser populars entre els tailandesos més pobres, especialment a les zones rurals, i van sobreviure al canvi de govern després del cop militar de 2006. Llavors, el ministre de Salut Pública, Mongkol Na Songkhla, va abolir el copagament de 30 baht i va fer que el règim fos gratuït. Encara no està clar si l'esquema es modificarà encara més sota el govern militar que va arribar al poder el maig de 2014. El 2009, la despesa anual en atenció sanitària va ascendir a 345 dòlars internacionals per persona en paritat de poder adquisitiu (PPA).
Aquest article s'ha redactat amb l'ajuda de la IA a partir de diverses informacions periodístiques i el revisa la nostra redacció segons els principis editorials. Normes editorials · Pistes i contacte
Comentaris 0